Competències digitals del mestre en relació a la tecnologia

Aquestes són les competències digitals d'un mestre que requereix avui dia, les he publicades perquè he pogut observar a la pàgina web de blanquerna el comentari de Jorge Coderch i m'ha semblat interessant posar-ho aqui per compartir-ho, ja que avui dia amb la introducció de les noves tecnologies a les escoles és també necessari la modernització dels coneixements del mestre.


Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

El Jclic

Aquesat entrada d'un company de classe ens parla sobre el programa Jclic, un programa creat per profressor i per a professors i alumnes. Aquesta pàgina pricipalment es va crear per crear aplicacions educatives de manera multimèdia, és a dir, on els alumnes puguessin fer activitats creades de manera multimèdia.

D'altra banda, aquesta entrada ens ofereix l'oportunitat d'informar-nos sobre el programa i també sobre quines aplicacions té i com i perquè es va formar, però sobretot l'objectiu el qual és compartir l'experiència i coneixements de cadascú i així enriquir el coneixement dels mestres.

Fa un temps a Gestió i Tic vem estar observant i treballant amb el Jclic, que és un programa format per aplicacions que ens permeten crear activitats educatives de manera multimèdia.
Durant la classe hem pogut veure que mitjannçant aquesta pàgina, mestres d'arreu de Catalunya avaluen d'una manera més dinàmica i interactiva a l'alumnat. Cal dir que el Jclic l'han creat porfessors i aquests poden compartir la seva experiència i coneixements amb els altres professors.

L'objectiu del Jclic és donar suport i difundir a la utilització de recursos multimèdia i oferir a mestres d'arreu de Catalunya l'oportunitat de treballar entre ells.

Les metàfores de C.Crook

Aqusta entrada és d'un company de classe i la he publicat perquè m'ha semblat interessant el tema de les metàfores amb l'ordinador.

L'entrada tracta els quatre tipus de metàfora, la de tutoria, construcció, laboratori, de la caixa d'eines. Aquestes ens expliquen quins obsjectius tenen les metàfores i que pretenen fer aprendre o ajudar a l'alumne i per exemple quins programes podríem trobar per practicar amb cada tipus de metàfora, com la metàfora tutoria, que s'identifica amb el Jclic per exemple.


Metàfora tutoria: l'ordinador com a tutor de l'alumne.

Són els programes els quals tenen com a objectiu complir la funció de tutor. Ajuden a l'alumne en el seu aprenentatge, proposant-li i activitats i corregint-les. D'aquesta manera, l'alumne pot saber on té problemes i en on va més bé i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Per exemple, un programa d'aquest tipus podria ser els que podem trobar al Jclic. Seria un model més tradicional d'ensenyament.

Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.

L'alumne es planteja un problema i a través de probar i equivocar-se descobreix formes de solucionar un mateix problema. Un exemple seria el de la tortuga, on l'alumne va dibuixant mitjançant la tortuga una línia per on l'indiques. D'aquesta manera imaginem que l'alumne vol dibuixar un rectangle, docns haurà d 'indicar en cada moment a la tortuga cap on ha d'anar per dibuixar la forma. Seria un model constructiu.

Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.
Programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació.

Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.
Programes que serveixen per dibuixar, redactar textos, etc. Alguns exemples n quan a la aquesta caixa d'eines podrin ser els programes que ja coneixem tots com l'OpenOffice,el Word o el paint

Aquests serien aplicacions més avançades que no representen un model en concret sinó a tots.

Eduwiki

L'Eduwiki és una enciclopèdia a internet creada per a infants d'entre 6 fins als 16 anys. En aquesta web hi ha un munt d'articles i de més coses que no les creen només els web masters, sinó que els mateixos usuaris poden redactar el que vulguin.

Oh brother

Aquest vídeo el vam veure a classe de Coed fa temps i el que es va buscar que veiesim al posar-lo era que trobessim missatges que no es manifestaven directament sinó que estaven amagats, com per exemple, el porquet que surt al sofà del vídeo és el mateix que sortia en un anunci de la mateixa casa fa un temps, que estava perdut i se l'havien deixat a casa i al final surt al sofà ja "rescatat". D'altra banda el que ens vol mostrar l'anunci és que per molt que creixi en aquest cas l'animal el cotxe és tant gran que hi cabrà sempre, és a dir que el missatge amagat és l'espai.

LLegir, escriure, parlar i escoltar

Aquest tema el vam abordar a classe de COED, i tracta de què són aquestes habilitats. El text ens diu que són les quatre habilitats que un usuari de la lleguna ha de dominar per poder-se comunicar en totes les situacions possibles.

Llegir: És el procès a tavès del qual es comprèn un text escrit.

1. Llegir és un procès actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té peru qui el llegeix no és una rèplica del significat que lautor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.

2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre guia la lectura, poden ser molts i variats.

3. És un procès d'interacció entre qui llegeix i el text, qui llegeix ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.

4. És implicar-se en un proxés de predicció i inferència continu.

Inferència: Habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al context, significat de la resta.

Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el siginificat del text que llegirà, i també de les seves aprts mentre va llegint. A mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.

Escriure: És el procés mitjançant el qual es produeix un text siginificatiu.

Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adecuació a la situació comunicativa.

Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar tot un proes cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

La competència comunicativa

Aquest text tractat a la clase de comunicació oral, escrita i digital tracta de la competència comunicativa, i el text ens diu que desde que sóm petits, anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quen hem de callar, d'altra banda podem dir que la competència comunicativa és integral, peruqè inclou actituds, valors i motivacios relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i usos i amb els altres sistemes de comunicació general.

D'altra banda el text ens diu que als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oine ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en diverses situacions. Així que com veiem la competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica.

Quins són els components de la competència comunicativa?

1. Competència lingüística/grsamatical: Fa referència al domini del codi lingüístic.

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. Aquesta habilitat s'ocupa de la situació comunicativa.

3. Competènca discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comuniació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.